dilluns, 25 de gener de 2010

El carril bici és necessari









MANRESAENBICI la web que dona suport al nou carril bici de Manresa. Aquí us deixo l’enllaç amb el darrer escrit.
Manresa en Bici defensa l’itinerari per a bicicletes com un pas endavant per la pacificació circulatòria de Manresa.
L’itinerari que l’Ajuntament està senyalitzant, que uneix el Congost amb el parc de l’Agulla a través del centre de Manresa, compleix dues funcions: d’una banda facilita l’ús lúdic de la bicicleta per dirigir als ciclistes cap al Parc de l’Agulla i el Congost; i de l’altra, facilita la circulació de mobilitat quotidiana pel centre de la ciutat. Per seguir llegint clica.

Del Congost al Parc de l'Agulla passant pel mitg de Manresa. Pots veure el traç del recorregut. clica el mapa.

dimarts, 19 de gener de 2010

Un Tom per la Torre de Santa Caterina 19 01 2010

Amb el Ramon. el Joan, el Ferran i l’Agustí. Sortim a 8 h. direcció al parc de l’Agulla on trobem el Ferran i anem a St. Joan, travessem i sortim pel camí del Suanya, , les Ferreres, Salelles, Sant Salvador.
Esmorzem amb forquilla i ganivet, al "Racó del Paco", avui em estat més rato esmorzant que pedalant, teníem mots temes a parla, setmana Federal, excursio a Xina, les llicencies de la FFCT, les operacions del Joan i meves, una mica més i ens toca l’hora de dinar, però bé la convivència és el primer plat del Cicloturisme.
Continuem cap a S. Salvador i pel camí de la granja Urpina em fet mitja volta novament cap a Salelles. Després de Salelles he fet cap de Santa Caterina, i baixar pel camí de la Guia, per pujar per Sant Pau. He aprofitat per fer unes fotos de la Seu ,la Cova i el Pont vell .
Les dades i traça del recorregut a Wikiloc.

diumenge, 17 de gener de 2010

PR-C 135 Sender d’Artés. 17 01 2010



Amb el Josep anem a fer el PR-C 135 sender d’Artés.
Comencem a pedalar de la gasolinera direcció de Can Vila, al cap de poc trobem la primera senyal del PR-C 135, que ens acompanyaran al llarg del recorregut. En direcció de Can Vila. Trencall la dreta seguint el primer corriol que du a la font de les tapies, nosaltres passem pel corriol de sobre la font per tal de poder fer-lo amb bici. Masia de les tapies, la veiem pel davant i pel darrere doncs el camí fa un espècie de meandre i ens permet veure aquest mas per tots cantons.
La roureda de les tapies, ja gairebé sense fulles. El Canadell, la porta que passa pel mig està tancada i agafem el que volta la masia. Les Quingles, fem una parada per fer fotos. El torrent de les Tapies, travessem per la font Querosa, la font Careta.
Ara deixem el GR-C135 sender d’Artés i seguim el PR-C 197 Sender del riu de Calders. Arribem a Calders. Ens em aturat a fer un most, tot seguit enfilem el corriol que baixa per la baga del Bosquet i ens dur novament al camí de la Valll.
Seguin novament el sender d’Artes El camí està ben enfangat, normal,. Mas La Ponça, que passem pel costat i arribem a la riera de Malrubí. El Mas i de pujada ja som a la serra de les Guixeres. Continuem trobant les senyals grogues i blanques, aquest tros és perdedor doncs és un camí que acaba convertit en corriol, cal està atent als senyals i per suposat al camí que en algun punt esdevé molt aeri sobre el riu Sec. Corriol de Salabernada, i pujada cap a les Planes. Baixem i travessem per darrer cop la riera de Malrubí i de pujada som a Artés. Darrer quilòmetre, pesem els roquinyons i novament al punt de sortida.
El recorregut no té grans desnivells i alterna corriols i camí sense gens de tràfic. Realment interessant de fer sigui amb bicicleta o bé a peu.
Totes les dades i traça del recorregut a Wikiloc.


Tambe a PR-C 135 Ruta d'Artés

dissabte, 16 de gener de 2010

Imposible!!!


Encara que no te res a veure amb el bloc “ Cicloturisme 100X100”, m’ha semblat entretingut.
Que passeu un bon rato, bon cap de setmana..

divendres, 15 de gener de 2010

Manresa Montserrat. 15 01 2010

Ara fa un any aproximadament, el 18 01 2009 seguia les senyals del Camí de Sant Jaume pel Bages i vaig arribar-me a Montserrat. Avui, amb la neu, hi he tornat, doncs tenia ganes de repetir la mateixa excursió i aprofitar per fer una visita a la patrona dels Catalans.

Cal destacar que després de uns dies de mal temps, neu la setmana passada, pluja els darrers dies, avui el dia ha estat sensacional. He pogut gaudir de vistes des de punta a punta del Pirineus el Moncau i per suposat la Montserrat.

Després d’esmorzar, a les 12 (com el francesos al hivern de 12 a 16 h) he emprés el camí. Molt de fang doncs la pluja dels darrers dies, amb el tràfec, dels camis hi ha algun tram realment impracticable. Arribo a Castellgali i segueixo per mas Planoi cap a la cra de Marganell. Al travessar-la, el Manel, que venia de Barcelona, em rodat junts per mas Enric, Sant Cristòfol, fins a la font dels monjos. Ell ha tornat direcció de Monistrol i jo cap el monestir.

Montserrat estava realment tranquil, aprofito per fer una visita a la Moreneta i torno cap a casa. Els dies són encara curts i es tracta d’arribar abans que es faci de nit.

La cra. entre Montserrat i el coll de Can Maçana es realment desèrtica, al llarg dels 12 km no m’he trobat un sol vehicle. He pogut fer fotos i gaudir del les vistes a l'entorn.

Ara segueixo, de baixada per coll d’Arboç, San Salvador de Guardiola, Salelles i finalment Manresa.

La traça i dades del recorregut a Wikiloc

diumenge, 10 de gener de 2010

Vies verdes de França.


Nou enllaç interactiu de les vies verdes de França.

Objectius per el 2010.

Fa uns dies llegia al bloc del Carles Soler els seus objectius del 2010. Jo els darrers mesos, amb poca activitat cicloturista, amb dedicava a esbrinar recorreguts, volta a Catalunya en BTT, consultar organitzacions, FFCT, per tal de poder, emprendre i gaudir d’un nou any de cicloturisme. Tot això quedava pendent i a l’espera de superar la darrera prova del any, la revisió metge.

Aquest dimecres vaig tenir visita amb el metge per controlar l’estat de la malaltia que m’afecta des de fa 2,5 anys. El mes de novembre de 2007, vaig ser intervingut quirúrgicament d’uns pòlips a la bufeta amb resultat satisfactori. Des de les hores, cada sis mesos tinc de fer una revisió de control i la darrera no ha estat satisfactòria del tot, doncs s’han reproduït.

Els propers dies haure de ingressar a l’hospital per tal de tornar-me a operar i posterior medicació.

Tots el objectius de cicloturisme per el 2010 es resumeixen en un “total recuperació”.

Bones pedalades a tots.

dissabte, 9 de gener de 2010

Manresa Rellinars ( 09 01 2010)

Sortim del Poal el Josep, Pep, Lluís, Manolo, Víctor, Cinto, Julià, Miquel Àngel, Josep, Isidre, Agustí.
Desprès dels darrers dies de pluja , neu, sortim amb un dia gris i fred. Això si que es una master clas de BTT.
Travessem Manresa direcció a St. Pau i enfilem cap el Turo del Geroni i des d'aqui per un corriol ens deixa al pont de Vilomara. Per les Boades enfilem el camí que en du a Sant Jaume de Vallhonesta, Camí ral de Barcelona Manresa, el seguim. Passem la serra de Ginebral, travessem el torrent del Esbarzer i ja som a Rellinars.
Parada per recuperar força.

Reprenem la sortida. Seguim el GR.5 pel turó de l’Escletxa fins prop de Castellbell i el Vilar on el deixem. Ara travessem el rasot del Puig, i per un túnel que travessa l’autopista ens enfilem cap a cal Grau. Baixem cap el pla de la Llaneta i aribem a S. Vicenç de Castellet. Seguim un curt tram de carretera fins a Castellgalí, i per Can Font de Cirerencs i Sant Pau i arribem novament a Manresa.
Fantàstica excursió, immillorable companyia.
Les dades i traça del recorregut.

dimecres, 6 de gener de 2010

Pels voltants del riu de Calders. 06 01 2010

En aixecar-me i recordar la data, dia de Reis , dia de les il·lusions dels mes petits, quans records, d’anys de d’infància, pensant amb això, al decidir la sortida, m’ha vingut al cap les sortides que amb el pare fèiem prop d’Artés. Amb el pare Jaume i l’Avi al riu de Calders.
Feia alguns anys que no m’havia apropat a la zona. He cercat i carregat el Traç del PR-C 197 sender del riu de Calders, i a seguir-lo.
El dia potser no era el mes adien desprès de la darrera pluja, però si es un PR segur que per travessar el riu estaran ben resolt amb, guals, passeres o ponts.
Surto de Manresa a mig mati . Agafo direcció del parc de l'Agulla, sant Fruitós de Bages, les Brucardes, Navarcles i aquí e trobat el PR-C 197 que volia seguir. Els primers trams, per la vaga de l'Angla, son mol aeris i amb bones vistes sobre la vall, baixo fins al fons del riu pel costat de la font del Angla, segueixo per Sant Pere de Viladecavlls passant just per sota del Cingle central. La font Calda, al travessar el riu sembla que l'aigua era mes calenta, deuria ser efecte psicològic. La Mira, mas de Rubió, poc abans del Forat Micó he deixat el traç que seguia per encaminar-me ara cap el Mont-ros, Torre Cabota i el darrer corriol de baixada amb du a Artés.
La família m'esperava per passar el resta de del dia de Reis.
Bons reis per tot-hom.

El Traç i les dades del recorregut el podeu trobar a Wikiloc.

dimarts, 5 de gener de 2010

Resum i Comentaris dels paricipants a L' Euro P'N 2009


Quan s’acaba l’any l’organització de L’Euro Pn fa el resum del esdeveniment a fi de prepara el del any que acaba de començar..
Acabo de rebre per e-mail aquest arxiu. Els diferents participants han exposat de manera breu l’experiència viscuda al llarg dels 7 dies.
Podeu donar-hi un cop d’ull. Euro P'N

diumenge, 3 de gener de 2010

Any Nou a Cerdanya !



Surto a volts de mig dia dons la neu que va caure la nit de Cap d’Any i el fred, ho fan aconsellable. Donat que el terra encara pot estar relliscós he decidit fer un tomb per las Solana.
Desprès de dos mesos he tornat a agafar la “ Pluja” la bici de les grans excursions de cicloturisme per tal de posar apunt pel any que ha començat.
Començo da cara a vall direcció de Palau, i segueixo per la cra. que amb deixa a Ur, ara comença lo de sempre a Cerdanya, pujar cap a Angostrina, faig un tomb per davant de l’església Romànica, segueixo pujant fins Egat, i Via, Font Romeu, Coll d’Eina, Saillagouse i finalment a Santa Llogaia.
Clica el mapa per veure la Traça i dades del recorregut.

El Danubi, mil quilòmetres de via verda


Imatge Jabarea



De la Selva Negra a Viena, paisatges i art al ritme tranquil del gran riu
per: PACO NADAL - 27/05/2006

El somni del cicloturista: 932 quilòmetres de camí senyalitzat entre boscos i camps de conreu. Ulm, Ratisbona, Passau i altres encantadores ciutats. Palacios, abadies i sopars en tavernes a l'aire lliure.
El Danubi, com tothom sap, no és blau. Però aquesta petita disquisició cromàtica no desmereix gens ni mica de la seva bellesa i de la seva importància. Més que un llit fluvial, el Danubi és un fil conductor, la primera gran autopista de Europa central. Diuen que on flueix un gran riu floreixen grans civilitzacions. I el Danubi és gran, majestàtic. Prou com per que al llarg dels 2.858 quilòmetres que separen el seu naixement a Alemanya de la seva desembocadura a la costa romanesa del mar Negre hagin trobat recer gots, romans, saxons, sueus, txecs o bavaresos. En aquesta llengua d'aigües xocolata es dilueixen 2.000 anys d'història, i segueixen circulant mercaderies, persones, art, cultura i coneixement.


Recorregut pel Danubi a Alemanya
El carril bici del Danubi està perfectament senyalitzat, en les llibreries venen mapes i guies del recorregut; aquí i allà apareixen zones de descans, hi ha tallers, i en les oficines de turisme gestionen l'allotjament
El riu i el carril arriben a Melk, sobre la qual despunta la superba abadia barroca que va servir d'inspiració a Umberto Eco per a la seva novel 'El nom de la rosa'Però, a més, el Danubi creua una porció d'aquesta Europa civilitzada i respectuosa que pensa que la bicicleta és un meravellós instrument per descobrir territoris. D'aquest mestissatge entre escenari bucòlic i respecte a la locomoció alternativa sorgeix el Donauradweg, el carril bici del Danubi, una de les majors sendes exclusives per a ciclistes del món, que llisca enganxada al riu per Alemanya, Àustria i Hongria. La més fascinant i assequible oportunitat per descobrir el cor del continent, d'una manera assossegada ia una velocitat justa.
El segon major riu d'Europa (després del Volga) per conca, longitud i cabal, neix a les muntanyes de la Selva Negra, prop de Donaueschingen, on es commemora tan magne enllumenament amb una gegantesca font. Aquí comença el carril bici, que es col loca en paral.lel a la llera i va salvant les goles que empresonen els quilòmetres inicials a la recerca de Ulm, la primera gran ciutat que travessa i des de la qual és navegable.
Per seguir llegint: Clica.

De manera orientativa, hi ha dues pàgines web oficials que recullen informació molt útil: la de Donau-Radweg Service, Disponible en alemany, anglès i francès, i la de Raderlebnis Donau ~ Moldau únicament en alemany. En qualsevol de les dues es poden trobar recorreguts, propostes de viatge, informació sobre allotjaments i la ubicació de diferents oficines de turisme, d'especial utilitat per reservar l'allotjament o per demanar plans del camí.